dimarts, 6 de novembre del 2012

Màgica somnolència (de deomises)

[seguint la zel i la Pilar]


Desvetlla't, amor, vine a la frontera
On la meva pell segueix essent teva,
On mai no existeix ni lluita ni treva
Per arribar a l'abrusada de la foguera.

Sóc el pelegrí dels teus besos, la romeva
Ànima seduïda amb mossecs d'espera,
La llum i la foscor que t'habita, la darrera
Idea que et pensa, i el primer pensament.

Desvetlla't, vida, lliga't i ajoca't en el meu pit,
Que és alberg per a les pors, per al turment,
Per al reialme de la flama més pura i ardent.

Ets la màgica somnolència que em pren de nit,
La calma i el combat contra la memòria i l'oblit,
Aquesta fam que no acaba i esdevé delit dement.


d.

5 comentaris:

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons