dissabte, 10 de novembre de 2012

 


LES  5  PRIMERES  DÈCADES

-Els deu anys, pre-adolescència;
rebel·lia d'esperit  i grans a la cara.
-Els vint, joventut, esclat de vida,
universitat, projectes i algun viatget.
- Els trenta, hora de posar seny,
anar a viure amb  parella i tenir nens.
-Els quaranta, temps de crisi,
però per a molts la plenitud.
- Els cinquanta, el mirall ens diu,
que ja hem viscut mitja vida.

I estem contents d'aquest passat
i encarem el futur amb il·lusió... 

M. Roser Algué Vendrells  (Seguint les matemàtiques de la Virginia)
                                           I m'afexeixo a la felicitació

5 comentaris:

  1. I els anys creixen, caminant junt amb la vida i els moments feliços.
    Gràcies per la calma que em regales, M. Roser! ^0^

    ResponElimina
  2. No sé si contar-te les vuit dècades i pico... crec que hi ha massa trsbals.
    Els primers és creixer, pujar la muntanya i desprès de cap avall
    i que no et rellisquin els peus i conservis el cap dret i plaent...
    La crossa i l'eixidiu... Be, quan hi arribis ja te'n faràs càrrec... És molt bonic... Una pensa jove i un esquelet malmés... Jo cada dia em bec al matí un got d'optimisme, un brevatge que quan el trobes dius.. Alabat sia, sort de tu.
    Gràcies per recordar-me que ja estic a punt de caramel... Anton.

    ResponElimina
  3. He seguit les matemàtiques i les he endolcides... O això penso...


    d.

    ResponElimina
  4. Anton crec que l'ideal seria arribar a moltes dècades amb el cap dret i sense crosses...Només he posat el cinquanta pel post anterior... No et pensis , no em falta tant! Per si de cas hauré de provar això del got d'optimisme!

    ResponElimina
  5. De deu en deu, se'n fa força via de fer repàs de vida.

    Jo també provaré el got d'optimisme!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons