divendres, 23 de novembre de 2012

L'enyor d'un vell saxòfon

(foto trobada a antoniolopezmolina.blogspot.com)

(seguint deomises)

El so trist d'un saxo acompanya el silenci
d'aquesta nit d'enyorança de tu.

Degoten les melangioses notes com llàgrimes
que pengen en el nacrat record
del teu reflex a l'estany,
amb l'esguard de la lluna.

Balada nocturna de la memòria
d'aquelles nits d'argent
d'alens amatents i suau ball
dels dits pel setí decorat amb perles
que l'amor havia brodat en la pell.

El silenci guarda l'enyorança
en el melangiós so d'un vell saxòfon.

2 comentaris:

  1. M'agrada el so melangiós del saxo! et segueixo...

    ResponElimina
  2. Quanta melangia m'encomanes avui, Xavi! :) preciosa música!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons