dimarts, 6 de novembre de 2012

La fragilitat de l'equilibri


Una línia fina
marca la frontera
del ser i no ser,
de l'estar i ja no estar.

L'equilibri és la lluita,
la gestió del dia a dia,
l'avui tu i demà jo,
els moments de pena
i les estones d'alegria.

Quan un braç de la balança
es comença a decantar
no sempre hi ha forces
per tornar a l'estabilitat
que potser penjant d'un fil
aguntava els cops de puny
i que avui ha superat
el límit de la resistència.

L'equilibri és dur,
i fràgil, molt fràgil.
Fins aquí hem arribat.

(Seguint Deomises i dedicat a l'Adriana que ahir va decidir voluntàriament deixar aquest món que no l'havia tractat mai massa bé)

6 comentaris:

  1. La fragilitat...
    Molt dur.
    Una abraçada Laura

    ResponElimina
  2. Una frontera on tots ens dirigim
    fina, groixuda o rustega
    tant se me'n val
    A pas curt o pas llarg,
    amb pressa o dilació
    ens hi apropem sense remei
    i potser pensem en mon
    que ens sorprengui
    i sigui millor...
    O superior ?
    Vaja dilema ...LA MORT.
    ..................... Anton
    Accepta l'equilibri de la nostra fragilitat.

    ResponElimina
  3. Buf!
    No sabria ben bé que dir...

    Una abraçada llarga... Immensa!

    ResponElimina
  4. La fragilitat de l'equilibri i encara més la fragilitat de les persones...

    La mort com un alliberament, quantes persones ho han vist així...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons