dimecres, 21 de novembre de 2012

Gàrgoles (de deomises)

[seguint la Pilar]


    Fais de ta vie un rêve, et d'un rêve, une réalité.

Antoine de Saint-Exupéry


El castell i la platja, i una parella que s'entrelliga
Amb braços i besos i mirades, lluny de quimeres,
Com una gàrgola amb moviments lents que no entén
Del pas del temps, només de paciència i d'esperes.

I xiuxiueigs que mouen les pedres, la força antiga
Per anul·lar tenebres i temors, s'endinsen en l'oïda
Aliena i descobreixen ponts, com la pluja que encén
La carn i el foc que xopa l'ànima, quan és fosca la vida.

Els dos amants fermen el lligam, i la platja i el castell
Romanen al seu lloc, i la utopia és més real i tangible,
Com el xiscle de les gavines que conquereixen la sorra.

I les pupil·les deixen el rastre de l'amor, que no s'esborra,
Al fons del cor, amb el gord batec que oblida el dol quan fibla.
I aquesta parella som tu i jo, el vincle del vent i del penell.


d.

4 comentaris:

  1. M'encanto en aquestes pupil·les que deixen el rastre de l'amor que no s'esborra...

    ResponElimina
  2. A les pupil·les sempre s'hi veu el rastre de l'amor, que no s'esborra.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons