dissabte, 24 de novembre de 2012

Frec a frec


Esperar-te  és fer del desert  només un camí
i  saber donar a  cada  instant  tot  el seu sentit.
És  recomençar  de nou  un altre univers
com si mai abans,  no ens  l'haguessin  desfet.

Desitjar-te, és  trobar el camí  massa  llarg
i al mateix  temps  no perdre  la il·lusió
i teixir  fil a fil i punt  a  punt aquest  nou marc
per  a trobar-te mentre batega  l'emoció.

Estimar-te és  saber  veure't  com ets. 
  Lluitar  per tu.  Ni  el buit  ni panacea de  res.
La força en la feblesa  i la feblesa en la força.

Estimar-te és saber que  encara  hi ets,
que  tot  és nou  i possible,  ho veus?
i que ens  retrobarem aviat, frec a frec.

3 comentaris:

  1. Oh, quin sonet!!!! T'ha quedat maquíssim.

    ResponElimina
  2. Esperar-te, desitjar-te i estimar-te, frec a frec...molt bonic.

    ResponElimina
  3. Estimar-te és saber veure't com ets.

    I quantes vegades volem canviar allò que estimem, i aleshores (perdó per l'expressió) la caguem.

    Espere, desitge retrobar-te aviat amb altra composició tan bella.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons