dilluns, 26 de novembre de 2012

El somni de la utopia

Autor de la fotografia: Alex Martínez

Encara que la bufetada de la realitat
et desperte del dolç somni de la utopia
com quan un tren de càrrega, a tota marxa,
xoca contra un tren de passatgers,
que viatgen sense passar ànsia, somnolents cap a la felicitat.

Encara que el sobresalt et corprenga
et regire els budells i boces
tot allò que hi portes dins
des d'aquell dia que decidires somniar la utopia,
donar un vot de confiança a la humanitat.

Encara que tot et semble negre ara,
fosc com gola de mostre disposat a engolir-te,
no perdes l'esperança, torna a somniar,
dons la foscor de la rancúnia consumeix l'ànima.
Somnia la utopia, de vegades la felicitat rau en el camí.

(seguint a deomises)

2 comentaris:

  1. Amalgamo l'amor per la pàtria i l'amor per la dona que em desvetlla i em fa somniar, Xavi!

    Gran poema, el teu! Imatges brutals


    d.

    ResponElimina
  2. Gràcies Xavi, la veritat és que a vegades els camins es fan tant llargs... :)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons