diumenge, 4 de novembre de 2012

Efimeritat


Moment màgic, però també efímer.


La teva sobtada existència et fa guanyar valor.
El no poder-te abraçar et dona categoria de somni.
El teu pas fugitiu ens deixa una estela blanca,
un aroma evocador,
una imatge inesborrable,
una sonata d'estació.
La teva efimeritat,
precisament,
és el que et fa etern.

                                                                                   (Seguint Deomises)   

6 comentaris:

  1. plas plas aplaudiment! efimeritat i eternitat unides quia bella paradoxa!

    ResponElimina
  2. Mira, això també m'ha inspirat a mi, Laura, com a l'Elfri!

    ResponElimina
  3. Hi ha moments tan màgics,que valen tota una vida...Sempre els tindrem embolcallats un un somni...

    ResponElimina
  4. potser la veritable realitat roman al somni

    ResponElimina
  5. Pensava com la Virgínia, que finalment a vegades els somnis contenen i conformen la realitat...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons