divendres, 16 de novembre de 2012

Crisàlide

 
 
De matinada,
m’acaricia el somni
el murmuri del teu alè.
Neix en tu el meu dia,
em desperto,
m’arrauleixes;
esborrem la nit obaga
que feu invisibles els anhels.
De matinada, sóc crisàlide
i neixo transformada en brisa,
que desplega les ales,
en la seda del teu tacte.
 
 
 
Tot intentant seguir la Fanal Blau
 


2 comentaris:

  1. Quina bellesa, Pilar, de paraules, d'imatges i de sentiments.

    A veure si em surt de seguir-te.

    ResponElimina
  2. Ben arraulida dintre els llençols esperant el nou dia...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons