divendres, 16 de novembre de 2012

Panòplia (de deomises)

[seguint la zel]


Còmplice, no hi ha destorbs en la nit que ens pertany,
Que ens protegeix amb la vesta dels somnis reals,
Que ens augura un futur on la veritat derroca el fals
Mot i el desig efímer, i ets consol contra el pretèrit plany.

Benèvola, no hi ha lloc entre nosaltres per al parany
De la mentida, ni mirarem l'ombra del trasbals
Si entrellacem els nostres dits i travessem el balç
De la distància amb fermesa i encarant-ne el seu guany.

Mel·líflua, no hi ha res que aturi l'urc de ser-te company,
Ni vergonya que eclipsi la joia de cercar nous guals
On passejar sota la panòplia d'un amor etern de tan segur.

Magnànima, no hi ha hivern que impedeixi que el nou tany
Neixi en el brancam esponerós, que em vincula a tu,
D'aquest arbre que ens protegeix de la intempèrie i dels mals.


d.

2 comentaris:

  1. Estrenar-me darrera de Deomises no va a ser una cosa fàcil, però no tem cap parany amb tan ferm company pel davant.

    Et seguisc.

    Xavi Vidal

    ResponElimina
  2. potser m'he ficat pel mig però com que veig que el seguiment encara no hi és m'avanço

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons