divendres, 30 de novembre de 2012

COM HIAT

He estat infidel
a la pausa i la presència
del mot buscat i a l'essència
del temps que m'esguarda
des del voral de l'ull tan meu.

I he esperat l'ànsia
del cos que no em guarda res,
perquè sap que en retrobar-se
tot es vessa i reneix de cop.

I ara em sé nova, llega i sàvia,
ja que en deixar petja en el temps
em reca,
perquè sempre que hom besa,
ho fa sabent que el bes
és buit, i alhora nou.

Gràcies, Carme.

6 comentaris:

  1. Segueixo i dic a reveure! I gràcies!


    d.

    ResponElimina
  2. Cada besada és una com una nova estrella...

    ResponElimina
  3. A mi no em reca gens llegir-te...perque escrius tan bé, noieta!!!!
    Un plaer llegir-te i compartir itinerància!
    La propera, paraula, serà caminant! :)
    Una abraçada, cantireta!

    ResponElimina
  4. Moltíssimes gràcies, cantireta... sempre són noves i fresques i potents les teves paraules,

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons