diumenge, 11 de novembre de 2012

Binibeca

al carrer dels somriures còmplices
ella passeja fits els ulls
en els racons de les parets
i les mirades lluents
al carrer dels tresors amagats
recull sospirs que sent a la pell
pessigolleig de sol i sal
al carrer dels amors compartits
estimar és segell de cada pedra
llum blanca de goig

(Zel, seguint el poeta)

8 comentaris:

  1. M'agraden els carrers amb tresors amagats... :)

    ResponElimina
  2. Zel...diga'm agosarada...però si l'haguéssis escrit per a mi, l'hauries clavat...
    El trobo preciós!

    ResponElimina
  3. I me'n penedeixo de no haver-me apuntat a aquesta tongada-quinzena...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. buf! quina preciositat...!!!

    Que us fa res que repeteixi...?

    ResponElimina
  5. Repeteix, repeteix... aprofitarem que et tenim aquí! :)

    ResponElimina
  6. uix, en tinc un record preciós de Binibeca...Fanalet, te'l regalo, doncs! Va per tu!
    BarBo, guapo, sempre hi ets!

    ResponElimina
  7. Binibeca és realment preciós...I és veritat, en els seus carrerons hi podem trobar somriures, mirades lluents, tresors amagats, sospirs i pessigolleig de sol, sal, lluna blanca com les parets...

    ResponElimina
  8. On és, això, que m'hi vull perdre...

    Cason les escales pel patarrufo :(

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons