dijous, 22 de novembre de 2012

BES ÀVID DE VIDA



Si el món comença 
en els cossos que s'estimen,
caldrà estirar el temps 
per a fer-lo etern en el bes.

I si el món acaba
en els cossos estimant-se,
que s'estimbin malucs avall,
que el món s'enfosqueixi
i els deixi recomençar
 la línia del temps que es perfila,
en vers, saba, bes àvid de vida.

Seguint la Imma Cahué.

6 comentaris:

  1. Oh! cantireta... preciosa avidesa de vida!

    ResponElimina
  2. El vers,es amor,es vida, es tantas cosas que mai s'en fosqueixi el desig de escriurels.

    ResponElimina
  3. T'agafo el testimoni... i et segueixo


    d.

    ResponElimina
  4. Un bes que durés tant com el temps...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons