dimecres, 14 de novembre de 2012

Àvida constància (de deomises)

[seguint la Joana]


La mel als llavis
Quan la nit ens envolta
I ens embolcalla
Amb aquesta avidesa
Constant de devorar-nos.


d.

5 comentaris:

  1. Una tanka preciosa, deo!

    T'he dit mai que m'agraden les tankes? ;) (que pesada sóc, eh?)

    ResponElimina
  2. Se'ns menja la nit o ens la mengem? :)
    Hauré de practicar amb les tankes...

    ResponElimina
  3. Aribem al instant que fineix l'encontre...
    Hi deixem els bons records acaronant-nos.
    Un altre dia potser continuarem amb el frec de la ploma dient alegries. Anton.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons