divendres, 16 de novembre de 2012

Arrapada

Arrapada a la pell del teu cos amic
com una capa fina dolça de mel
no hi ha res que em destorbi...

En l'infinit dels besos , somriures que brollen
calideses i humitats sobre catifes de flors


4 comentaris:

  1. dolç com una cullerada de mel...a veure si et sé seguir..

    ResponElimina
  2. Ara mateix m'agradaria tenir una catifa de flors per a posar-hi el teu poema... dolcíssim!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons