divendres, 12 d’octubre de 2012

Viatge


I parlarem  i riurem.
Neguit de felicitat.
Et  miraré de gairell
ocupat  i rialler
per fer  el mapa  dels  petons
i saber  si a  cada  bocí del teu cos
n’hi caben dos  o  deu  o  potser vint.

I  el primer bes,
just  on ens  reconeixerem  de  tot,
serà  al punt  d’acabar el viatge.

6 comentaris:

  1. Vigila la carretera mentre fas el mapa dels petons, Carmeta...

    ResponElimina
  2. Si no fos pel sentit metafòric del poema et diria: nenaaa, que ja som grandetes, eh?, per fer segons quines coses a dins del cotxe! :)))

    ResponElimina
  3. Gràcies, cantireta!

    M Roser, què dius, ara? si sóc super prudent, jo!

    Galionar, au va, dona! no siguis tant trapella! :D

    ResponElimina
  4. Ah...però no sabíeu que el Pilates es va inventar en un Simca 1000? :DD

    ResponElimina
  5. Ei, reviure situacions anteriors potser un bon estimul per la parella. L'emoció de si... els records....
    Només una pega, les agulletes de l'endemà. jeje ;))

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons