diumenge, 7 d’octubre de 2012




Tinc un desig secret amagat entre coixins

hi he brodat amb força traça
entre silencis volguts, somnis prohibits,
desitjats, i somnis d’amors perduts

Prou que voldria estirar-los, fer-los ferms...
tanmateix, aquells que jo triaria són com fum...
duts a la llum del dia no perduren,
s’esvaeixen, impossibles,
com un plançó en un erm, no creixen



        (Zel, seguint Carme)

2 comentaris:

  1. Et segueixo, zel, donant-li un tomb als somnis!
    Tinguis un bon dia!

    ResponElimina
  2. A la llum del dia, molts somnis es fan impossibles, és cert... però espero que no pas tots!

    Una abraçadeta, zel!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons