dijous, 4 d’octubre de 2012

També així la vida...


 
Caminois de pedra, amb tolls d’aigua i fang:
la mateixa pluja que assaona els camps.
També així la vida, capciosa, vibrant;
el que a uns agrada, a d’altres fa mal.  
 
Galionar (seguint Isabel) 

6 comentaris:

  1. Tot té dues cares (o més) ... la vida i les coses són així.

    ResponElimina
  2. No m'he pogut resistir al ritme del poema, ni a buscar-li un tomb positiu al fang... jugo, ja ho veus! :)

    A la vida:

    Em tornaré nena, ja no seré gran,
    faré que m'agradin els tolls d'aigua i fang.
    I sense vergonya aniré cantant
    i faré llengotes, tot xipollejant.

    ResponElimina
  3. Carme, molt millor la teva rèplica que l'original. Au, el dibuix i a penjar-lo!

    ResponElimina
  4. Montse, mai plou a gust de tothom...
    Bonic el teu poema i el de la Carme, també...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons