diumenge, 14 d’octubre de 2012

Si no esperés el dia...


Si no esperés el dia...

Desig  d'esclat
o potser miratge.
Sageta de foc
entre  dues  ribes.
Del teu pas  lent
ja em sento  nua.





Robant  gairebé tots  els  versos,  més  que seguint:  Galionar, Glòria, Barbollaire i  Anton

11 comentaris:

  1. L'il·lusió apreta...
    El desig no espera...
    l'esclat besa...
    ...i el DIA en AMOR queda.
    .............. Anton.

    ResponElimina
  2. Magnífic per partida doble, Carme; a més dels poemes ens regales els teus dibuixos!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Gràcies, Glòria!

    Sempre està bé esperar el dia! :) Una abraçada, Anton!

    Gràcies, Galionar!!!! Abraçades!!!

    ResponElimina
  4. Jo també et seguiré, però no tinc pressa; primer, Joan.

    ResponElimina
  5. Gràcies, Joan, un poema genial!


    I també gràcies a tu Noves Flors!

    T'espero!

    ResponElimina
  6. Ui, ui, ui... i jo a la gala dels cats... a veure si puc ser una mica a tot arreu i llegir-vos!

    ResponElimina
  7. De vegades costa de diferenciar la realitat, dels miratges...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons