dimarts, 2 d’octubre de 2012

                                                 
 ...ai, si la sort em fos plaent!
Si, caminant per la pols del desert,
trobés l'oasi dels teus ulls,el recer dels teus braços
dins del somni dels idealistes.
L'amant, llavors, fuig de la fosca,
travessa la porta i canvia d'escenari.
Tot és nou. Tot recomença.



seguint zel

7 comentaris:

  1. Quantes portes i quants escenaris per canviar.

    Travessar un llindar i recomençar, sembla fàcil!

    ResponElimina
  2. M'enduc aquest amant que surt de la fosca

    ResponElimina
  3. I jo també me l'he endut una mica, Joan!

    ResponElimina
  4. I jo, i jo, m'enduc l'amant que surt de la fosca :)

    ResponElimina
  5. La porta oberta és com un oasi, enmig
    de tants petits monts tancats i barrats...

    ResponElimina
  6. La porta oberta és com un oasi, enmig
    de tants petits monts tancats i barrats...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons