dilluns, 29 d’octubre de 2012

Se t'esquillen

En aquesta  nit,
estimo, encara, els teus ulls.
clars,  profunds  i nets.
Que s'esquitllen
de gàbies estretes
on enquibeixes  els mots.
Il·luminen amb claror de lluna plena
eclipsant petites espurnes de llum.

3 comentaris:

  1. Quan claregi seguirà l'estima als ulles, o bé apagarem la bombilleta per que ja tenim la claror diàfana del sol ? Ai, que sabem que hi han espurnetes que cabtiven més que certes clarors potents, que ens semblen inabastables. Anton.

    ResponElimina
  2. Goso seguir, amb un intent de haiku, amfitriona!


    d.

    ResponElimina
  3. Aquesta nit els ulls i la lluna són clars i nets, i enlluernen...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons