dissabte, 20 d’octubre de 2012

resposta

Quan s’esllavissen les tendresses
deu ser, potser, que n’has donat tantes
que l’entorn n’és massa ple
que tu no saps d’estalvis, en això de donar
amor i companyies, i si que val
el saber-te a prop, quan tot és fosc
i sembla que s’ha perdut l’olor de germanor

Allà, al mur on s’estavellen les males rauxes
fa de bon trobar un espill de llum,
la teva


(seguint Carme)

3 comentaris:

  1. Et segueixo i li dedico els meus versos a la Carme Rosanas i a la resta d'itinerants!


    d.

    ResponElimina
  2. Escrivíem a la vegada , deo... tu ets més ràpid!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons