dimarts, 9 d’octubre de 2012

Recordes?















Enyoro aquell vol,
recordes?
aquell vol dels mots alats,
dels mots en llibertat
que ens regalàvem sempre.

 Ara són presoners
entre reixes de dubtes
i cadenats de prudència i mesura.

Enyoro aquella vibració
recordes?
dels mots sintonitzats
que sense saber com
fabricaven camins.

 Enyoro els mots de la il·lusió,
els recordes? ...

6 comentaris:

  1. Preciós, preciós...
    D'aquells poemes que en llegir-lo, ressona l'enyorança...

    ResponElimina
  2. un enyor que, tal com expliques, omple de goig...

    ResponElimina
  3. Anem al passat que teniem,,,
    ara sols record que no és magnifica
    que vola com ocellada repretant-se
    per ocupar lloc de privilegi...
    Hi ha tants llibres escrits
    en cada vida que en parlen... !
    Editeu els seus fulls
    trobarem molts miracles.
    .................. Anton.

    ResponElimina
  4. Ostres, Carme, quin poema tan..., tan... Potser que t'ho escrigui en privat.

    ResponElimina
  5. Potser ja és l'hora d'obrir les reixes dels dubtes i trencar els cadenats prudents i mesurats...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons