dilluns, 22 d’octubre de 2012

Quilòmetres [o Incendiària, piròmana](de deomises)

[seguint la fanal blau]


Quilòmetres recorreguts sota la pluja,
Viaranys del desig en carn viva s'esborren
Després d'un segle d'existència i els emboira
Aquesta paraula pronunciada pels teus llavis.

No hi ha res més pur que el tel als ulls quan
Em parles amb la dolcesa dels besos callats,
Quan el xàfec xopa menys que la teva pell,
Incendiària i piròmana en el més lleu frec.

Quilòmetres per dir-te amb carícies tendres
Que la vida és un instant que cal reconèixer,
La llum, el temor, el silenci, la nit protectora.

No hi ha res més clar que l'esguard ple de fam
Pels ulls que l'estimen quan el dejú obre només
Les portes a la follia, a l'ofrena sincera del cos.


d.

4 comentaris:

  1. La vida és un instant que cal reconèixer... ja és ben bé així, ja!

    I si no el reconeixes ja passa de llarg!

    ResponElimina
  2. I seguim amb el cor ple de desig de viure plenament...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons