diumenge, 21 d’octubre de 2012

Per les parets del tant li fa

La vida, s'hi arrapa amb força.
Em pregunto si esllavissar tendreses
és posar tendresa als llavis?
Una poderosa heura creix
té cor, cos i també canta:
" per les parets del tant li fa,
plouen somriures , ¿no valen més
les nostres vides que les vides
etèries de les cotitzacions?
tenim riquesa, comptem
les abraçades amb escreix!
superàvit d'afecte!
dèficit de mala llet!"
i per l'espiell veig llum
d'un  fanal d'espills blaus


( intent de seguir-vos Cantireta, Zel, Carme, Deo,  Fanal Blau)

7 comentaris:

  1. Elfree un molt bon seguiment multitudinari i esperançat...

    Tant de bo no se'ns acabi mai el superàvit d'afecte i el dèficit de mala llet!

    ResponElimina
  2. Però, però, noies, un xic de mala llet convé, oi? Si no, no ens en sortirem!

    ResponElimina
  3. Segurament que convé, Zel, no et dic pas que no... però on no n'hi ha no en raja, prou que ho saps... i aquesta frase val per tot, fins i tot per al mala llet.

    I fa poca estona al blog de l'Enric Bagué, (on també es parlava de mala llet, mira tu, quin diumenge!) li he preguntat si sabia on en venien. :D.

    I... mira, m'agraden aquestes converses itinerants... ahir, avui... poesia i pensament!

    Bon diumenge, Zel!

    ResponElimina
  4. Quins dos darrers versos tan bonics i quina complicitat! :) Bon diumenge, i plujós.

    ResponElimina
  5. gracies noies! ei zel si una mica de mala llet va bé però aquí no dona....a fora sí....

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons