diumenge, 21 d’octubre de 2012

nuats

(imatge de la xarxa)

Més que abraçades, necessito,
-que de petiteses en tinc el cap curull-
entortilligar-me al teu coll, ferm el braç
però tendrament
nuant mà amb mà, sentint la teva galta
mentre el teu batec s’uneix al meu
en un cant  mut i lànguid,
dolçament...


Allò que ja és passat, enrera queda
reomplir el meu haver a la llibreta
dels passos perduts, no en vull record
només dels guanys, que cal encetar
complicitats còsmiques
serà el ball de festa d’un nou nord
sense la fredor de les mans toves
massa buides

(seguint molts fils)



3 comentaris:

  1. M'apunto a les més que abraçades, Zel!

    Força i tendresa, en una combinació ben encertada.

    ResponElimina
  2. Amb música, aquesta abraçada seria un ball.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons