dimarts, 16 d’octubre de 2012

Ni amarres



Sóc mal mariner. I no em reca.
D'allò que anomenaves cos
ara és mar, i no se m'hi assembla.
Ni rosa, ni vent, ni amarres.

Salpo cap altres indrets
on la bellesa hi és assegurada.
Bon vent!

Seguint Carme. Torna el pitxell d'aigua fresca, que sap on trobar-ne ;)

8 comentaris:

  1. Bon vent, cantireta...
    amb la bellesa en dansa!

    ResponElimina
  2. Més bellesa. Que ens amari i ens faci trobar motius per escriure. I llegir entre línies.

    ResponElimina
  3. Bon vent, Cantireta, camí de la poesia.

    ResponElimina
  4. Els últims versos.... oh! Sarpar cap altres indrets on la bellesa hi es assegurada. PRECIÓS.

    ResponElimina
  5. Bon vent
    si no es torna ventada...
    Bon vent
    amb reble i pedres a butxaca
    Bon vent
    per el barquet de paper
    que em distreu d'enyorança.
    ................... Anton.

    ResponElimina
  6. No cal quedar-se ancorada en un indret marí, segur que sempre pots trobar llocs més bells...
    I barca nova!!!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons