diumenge, 21 d’octubre del 2012

Més-que-abraçades

Més-que-abraçades,  necessito, 
que els braços  nuats
ens diguin més que les paraules.
Que la  galta a la galta
ens faci perdre la por.
Cada gest un regal
cada pas un camí.
Necessito moltes més-que-abraçades:
que  vulguem mirar lluny 
al mateix  horitzó.


Una fotografia,  regal de la  Pilar
(seguint  la  Zel)

4 comentaris:

  1. Aquest poema és molt profund, Carme. Em fa pensar que el cel és el mateix per a tothom, independentment de l'ús horari i del temps meteorològic. L'horitzó, però no. Aquest varia per coses i causes diverses. Voler mirar el mateix horitzó que alguna altra persona, és una màxima que potser tots hauríem de buscar.
    M'ha encantat.
    Gràcies!

    ResponElimina
  2. Em tempta seguir-te en l'horitzó...
    Preciós!

    ResponElimina
  3. És un amor especial el que es comparteix mirant els dos, el mateix horitzó...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons