es desgranen
ocells i núvols rosats,
quietud i secrets esfullats.
I el record d'un llampec viscut:
la intensitat d'un bes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
El trobo molt bonic aquest poema, Carme.
ResponEliminaM'ha vingut al cap allò de "cel rogent, pluja o vent".
Bon vespre, bonica!
M'agrada molt el vers de deomises que has escollit, i també m'agraden molt els teus dos versos finals.
ResponEliminaLlàstima que la intensitat del bes, nomes tingui la durada d'un llampec! :o.
ResponEliminajo procuraria que durés fins que sentis el tro, almenys, jeje.
Molt bonic Carme
L'origen del primer bes
ResponEliminai conseqüències futures...
L'ona bes la sorra
i se'n entorna...
I torna...
Beu
el seu
sacrifici.
......... anton
en les similituds del dibuix, blau i rosa... Simbolismes que arriben a l'esclat de la fulla.Esdevind`r tornasolada ?
La bellesa dels llampecs viscuts ens acompanya sempre.
ResponEliminaAgafo el relleu del llampec del bes. Preciós poema, Carme!
ResponEliminad.
La distància entre el llampec i el tro, mai és la mateixa...ho dic pel bes!
ResponEliminaEls colors del vent, presenten la matinada...Preciós.
ResponElimina