dimecres, 17 d’octubre de 2012

Llampec

En la  matinada  de l'atzar
es desgranen
ocells  i núvols rosats,
quietud i secrets esfullats.
I el record d'un  llampec viscut:
la  intensitat  d'un bes.

8 comentaris:

  1. El trobo molt bonic aquest poema, Carme.
    M'ha vingut al cap allò de "cel rogent, pluja o vent".
    Bon vespre, bonica!

    ResponElimina
  2. M'agrada molt el vers de deomises que has escollit, i també m'agraden molt els teus dos versos finals.

    ResponElimina
  3. Llàstima que la intensitat del bes, nomes tingui la durada d'un llampec! :o.
    jo procuraria que durés fins que sentis el tro, almenys, jeje.

    Molt bonic Carme

    ResponElimina
  4. L'origen del primer bes
    i conseqüències futures...
    L'ona bes la sorra
    i se'n entorna...
    I torna...
    Beu
    el seu
    sacrifici.
    ......... anton
    en les similituds del dibuix, blau i rosa... Simbolismes que arriben a l'esclat de la fulla.Esdevind`r tornasolada ?

    ResponElimina
  5. La bellesa dels llampecs viscuts ens acompanya sempre.

    ResponElimina
  6. Agafo el relleu del llampec del bes. Preciós poema, Carme!


    d.

    ResponElimina
  7. La distància entre el llampec i el tro, mai és la mateixa...ho dic pel bes!

    ResponElimina
  8. Els colors del vent, presenten la matinada...Preciós.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons