diumenge, 7 d’octubre de 2012

L'essència de la pluja
amara l'enyor de la llum
i plora grisos matisats
que el baf dels vidres amaga.
Al darrera, la infinita solitud
dels llençols rebregats
i el eco dels carrers deserts,
abandonats.

3 comentaris:

  1. Seguim amb la nostalgia posada...

    Molt maco, Joan!

    ResponElimina
  2. Melangia de la pluja rere els vidres... L'has pintada molt bé amb les teves paraules.

    ResponElimina
  3. Joan, m'enduc els rebrecs dels llençols cap amunt!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons