dimarts, 2 d’octubre del 2012

La melodia dels propis mots




La melodia del propis mots:
aquell subtil passeig pel port
i el vers sublim fet ja cançó.

Moment etern
per sempre més.
Moment serè
sota el cel d'acer.

Malgrat les boires,
malgrat la por,
malgrat aquesta amarga coïssor
que va néixer amb la teva mort...

4 comentaris:

  1. Isabel... hi ha tans versos que m'agraden, que no sé ni quin triar per emportar-me...

    Tot el poema, però l'última estrofa, especialment, té una força molt gran.

    ResponElimina
  2. Força, sí, i també una tristor profunda...

    ResponElimina
  3. La caixeta de les lletres
    ha obert la dura tapa..
    els records vius,amargant
    tots els moments presents...
    les lletrea unides corren
    amb el cant de l'ocellada,
    amb les boires de la por...
    Amb el present que marxa.
    .............. Anton.

    ResponElimina
  4. De vegades la tristor també té un punt de bellesa...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons