dilluns, 22 d’octubre de 2012

I en un no res

I en un no res,
despenjarem abrics.
Suspesa d'un fil la bonança,
el llençol reclamarà la companyia
que li faci de coixí
en les nits llargues.
Els dies abreugen la llum
i la tarda ja fa ombres.


seguint, l'Elfreelang

5 comentaris:

  1. Fanaleti! m'encantaaaa!!!!!!!!!
    i la foto, i la seva ombra..

    ResponElimina
  2. M'enduc ombres de penjadors buits i els abrics que hi penjaven.

    ResponElimina
  3. M'agrada, intento seguir la llum,la tarda.

    ResponElimina
  4. La tardor íntima, truca a la porta.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons