dimecres, 17 d’octubre de 2012

I em retorna el somriure...

El curs continua
avall, entre ombres,
guanyant el terreny,
llepant les vores,
a l'abric de les branques
de pollancres i salzes
que es mantenen altius,
vigilant com avança,
escapant del desgel, 
l'aigua clara, freda, pura,
juganera incesant, 
que topa amb els rocs
que se li posen davant
i arrosega els troncs
que febleixen a la riba
i em retorna el somriure
contemplant el reflex 
del que amagat en el fons
roman lluent i provocador
esperant pacientment
la teva vinguda.

3 comentaris:

  1. Una pacient benvinguda...
    Benvinguda, Laura!

    ResponElimina
  2. L'espera, la placidesa, la calma... encomanes tranquil·litat!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons