divendres, 26 d’octubre de 2012

hàbits

Existim només per hàbit, acostumats
a fer de cada dia un ritual de vida
sense pensar en allò que fa de cascascun
algú sublim, una peça única.

Vivim cada present d’enllà dels nostres ulls
amb un gest tràgic, cansats d’éssers roïns
que gairebé, si no estem amatents,
acabaran trencant-nos a bocins

(Zel, seguint Deo)

6 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. hi ha qui no es cansa de ser roín...
    Poema cru, Zel. I preciós.

    ResponElimina
  3. Hi ha un risc que s'evidencia cada dia més... d'acabar fets bocins. Un país de malson!

    ResponElimina
  4. uf ara voldria seguir-te....impressionant zel!

    ResponElimina
  5. Si ens trenquem
    altres en destroçaran.
    Altres que no ens paeixen
    i viuen en nostra carn.
    Amatents a l'hora
    que ja no implora
    més que el seu.
    .............. Anton.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons