dijous, 11 d’octubre de 2012

Grapats de llunes blanques



Grapats de llunes blanques
al teclat.
Llunes-lletres que acompanyen la nit,
amb so hipnòtic,
per foragitar els monstres.
I, sobtadament, una arna
que voleteja intrèpida dins del contorn
blanc i lluminós,
per a distreure'ns de la por
i la tristesa.

després de llegir novesflors



6 comentaris:

  1. Això de les llunes-lletres m'ha encantat :)
    La cançó l'escoltaré demà, que ara és massa tard.

    ResponElimina
  2. m'encanta! A veure si ho puc seguir amb dignitat.

    ResponElimina
  3. Ara, al matí, l'he escoltada. Una música molt adient, que m'ha alegrat el començament del dia.
    El poema, preciós, no em canse de rellegir-lo.

    ResponElimina
  4. Qualsevol cosa que ens distregui de la por i la tristesa serà benvinguda... fins i tot una arna.

    ResponElimina
  5. Por tranquil·la o por esverada...
    Dins el teclat hi habiten les ànimes lletres per descriure-la si l'esglai ens perdona i dona temps d'activar els mecanismes... Anton.

    ResponElimina
  6. Encantador, Fanalet. Una descripció perfecta.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons