dijous, 11 d’octubre del 2012

Grapats de lluna blanca

Milton Avery



Amb ales de paraules potser et protegies
quan la vesprada entrava als camins de la nit
i l'única finestra era la lluna blanca.
A mans plenes, amb força
la premies, la lluna
llançaves a la nit grapats
grapats de lluna
grapats de lluna blanca.
Com si la nit
el dia
l'enyor
la mar
el cel
et fossen favorables.

5 comentaris:

  1. A vegades ens són favorables...

    Un poema que llegeixo gairebé com si jo mateixa hagués seguit amb el meu.

    ResponElimina
  2. I els grapats de lluna
    els possà en la copa dels somnis...
    I vingué el dia i el sol
    els feu realitat.
    ............... Anton.

    ResponElimina
  3. Et segueixo amb un grapadet de lluna blanca...:)
    Preciós, novesflors!

    ResponElimina
  4. Paraules amb una màgia especial, Novesflors, les teves. Jo no en tinc, per mostrar la meva admiració.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons