dimecres, 17 d’octubre de 2012

Gràcies (de deomises)

[seguint l'Helena Bonals]


Tots els noms duen a tu, als teus ulls,
Als teus llavis, com sendes invisibles
Que he de recórrer abans que la boscúria
S'apoderi d'ella, per retenir-te a la llar.

I evito, amb el teu record, els esculls
Que m'atansa la vida, mentre em fibles
La dolçor al fons del cor, la foscúria
Que desitjo en la matinada de l'atzar.

Totes les mars se sembren en la sang
Per adonar-me que ets el port i el far,
La llum més bella que apareix a l'horitzó.

I evito, gràcies a tu, caure en l'esvoranc
Més profund, que és perdre't, i em reculls
En el teu pit, l'estiu, la tendresa, l'escalfor.


d.

2 comentaris:

  1. Evites, amb el record, i gràcies a la poesia, de "caure en l'esvoranc" de perdre l'altra persona del tot. Són privilegiats, els poetes! Sempre estiu "en el teu pit", sempre tan bons sonets els que tu fas!

    ResponElimina
  2. M'enduc la matinada de l'atzar, deo.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons