dimecres, 3 d’octubre del 2012

ets

Eres el meu jardí
i al meu jardí encara ets
ets ombra i raig lluent
i bressol dels meus neguits

Sortís de dia o de matí,
eres al meu jardí
ara hi ets amb d’altres petges
i et segueixo com pelegrí

Eres el meu jardí,
el meu repós, el meu respir
i encara ets tot per mi

Zel, seguint Antón

4 comentaris:

  1. Faig meu el vers "Ets ombra i raig lluent" per seguir. Gràcies, Zel.

    ResponElimina
  2. Sempre hi ha algú que pot ser totes aquestes coses per nosaltres...Potser val la pena dir-li, per si de cas...

    ResponElimina
  3. L'Anton ja ha dit el que jo anava a dir... i seguirà sent!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons