diumenge, 7 d’octubre del 2012

enteniment

Deixa el baf.
Retorna'm el cos.
Sargeix la paraula.

Si queda enyor,
que sigui per a les engrunes.
O per a les cesures
del vers ja pronunciat.

Desvesteixo la pena
a ca la modista.



8 comentaris:

  1. Uix, Cantireta, t'he trepitjat sense voler...
    Vaja, però ja em perdones, els comentaris de l'Anton a cada poemet m'han fet dir-li això...

    ResponElimina
  2. És que l'anton esgarrapa versos d'on et pensaves que hi tenies cadenats, és molt original i evocador.
    Petons!

    ResponElimina
  3. Parleu, parleu,
    no quedeu mudes
    el tresor de nostres pits
    es abocar com infants
    tot el noble sentir
    que ens colpeja molt endins
    i ens fa bullir la sang.
    Parleu, parleu,
    no quedeu mudes,
    escrit i veu nostre clam.
    ............... Anton.

    ResponElimina
  4. M'agrada molt, sobretot els dos darrers versos.

    ResponElimina
  5. Ja em diràs aquesta modista que desvesteix penes, cantireta. :D

    Preciós, tot!

    ResponElimina
  6. De passada, deixa'm l'adreça a mi també...

    ResponElimina
  7. Si totes les penes les desvestim a ca la modista, aviat no hi haurà lloc...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons