dimecres, 10 d’octubre del 2012

els camins de la tarda

Floreixen paraigües pels camins de la tarda
i es desdibuixen les formes
darrera el tel dels meus ulls humits
plou,  plouen llàgrimes,
tracen senders en la pell ja cansada
cansada de veure misèria i tristor
pels camins de les tardes
i pena, abandó, i plouen les llàgrimes
segueixen els solcs, com camins de la tarda
però encara tinc una flor per regalar i regalar-me
que dibuixa un somriure, però aquest neix a l’alba
i segueixo el teu pas pels camins de la tarda...

(zel, seguint Glòria)

5 comentaris:

  1. Segueixo el teu pas pels camins de la nit...
    Una abraçada, zel!
    Vagi per ells!

    ResponElimina
  2. perdó Fanal, ja m'he avançat. és que quan alguna frase m'inspira...

    ResponElimina
  3. Plou a dins i a fora pels teus camins de la tarda... Bellesa nostàlgica de tardor.

    ResponElimina
  4. Quins camins tant bonics, i encara ha d'arribar l'alba ... Ummm. Preciós.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons