dimecres, 24 d’octubre de 2012

dracs

Gronxa’t amb mi, sents l'escalfor?
jo et guardaré dels malsons
Tanca el ulls, i dorm, i somia núvols
de tots els colors
T’explicaré fluixet que cada dia és nou
i et donaré alè i les hores
de cada dia, i la companyia, t’acostaré la mà
per si et cal suport per caminar
m’escoltaràs el cor
Mira endavant, sense por
que sóc a prop, per si de cas et cal consol
Si estàs cansat, torna al meu costat
seré bressol, si vols
i junts farem fora tots els dracs

(zel, seguint la llum de Fanal Blau)

6 comentaris:

  1. Mmmmmmmmmmmm...així no hi ha drac que espanti.
    La seguretat és una de les claus per un futur feliç, oi zel?
    Gràcies per procurar-la.

    ResponElimina
  2. molt maco zel et segueixo fent un viratge

    ResponElimina
  3. M'apunto a fer fora tots els dracs!

    ResponElimina
  4. És ple de tendresa.

    He fet un poema que es relaciona amb els dracs sense anomenar-los.

    ResponElimina
  5. Segur que espantes tots els dracs. Poema dolç.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons