diumenge, 28 d’octubre de 2012

Dama de la nit


L'espectacle comença:
negra nit fora d'hores,
llums al rerefons
i soroll.
Llamps i trons,
i de cop bufa el vent,
sense compasió,
fret i a tota canya,
gelant l'ambient
i obrint el teló a la dama de la nit,
La Lluna, 
que contempla impasiva el show,
que sembla riure's de tots nosaltres
que no ens sabem moure sinó en la rutina.

(Seguint la Fanal Blau)

5 comentaris:

  1. Avui ha tocat el dos ben aviat!
    :)
    Gràcies, Laura!
    Segueixo!

    ResponElimina
  2. Ara que voldiem caloreta, ens l'eixarazgall del fred... No té compassió... i ja ho dius bé que la LLuna se'n en riu... Anton.

    ResponElimina
  3. La lluna se'n riu de nosaltres i té bons motius!

    ResponElimina
  4. El bon pagès mira la lluna abans de sembrar.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons