dimarts, 9 d’octubre de 2012

Corren i criden




Corren i criden
per la boca els mots,
surten com pàmpols
rogencs de tardor...

Surten a l'aire
fets vibracions,
busquen oïdes
cau d'escalfor
que acullin les veus
tenyides d'enyor.


Un dia seran lletra
de noves cançons
o versos els mots
a llibres voladors.

Corren i criden...







4 comentaris:

  1. i tant si corren com papallones...
    Quemai parin els mots.
    ............. Anton.

    ResponElimina
  2. M'agrada com corren i com criden i com volen...

    Llibres voladors, quina gran idea!

    ResponElimina
  3. Que res ni ningú ens posi barreres als mots, Isabel, i que puguin sorgir tan bells com els del teu poema.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons