dilluns, 22 d’octubre de 2012

Cobdícia (de deomises)

[seguint la zel]


Un coixí de mirades per vetllar-te
Cada matinada, contra tota caiguda
Excepte la temptació d'apropar-te
De nou i fer parlar la nostra pell muda.

I, per a tu, estenc la vànova del desig
Pel camí que recorres, amb la malícia
De qui et coneix les febleses, i la cobdícia
De tenir-te per a mi, sense res enmig.

Una pausa perpètua per aturar el temps
En cada ocasió que et pugui sentir propera,
Quan només tinguem el bes i la carícia.

I, per a mi, demano els plaers més extrems,
La boca saborosa que endevina la boca goluda,
Aquesta tardor que, dins teu, esdevé primavera.


d.

3 comentaris:

  1. Deo molt bo! he fet no sé què i m'enduc vànoves i coixins

    ResponElimina
  2. A mi també m'agraden les vànoves!

    Si són del desig, encara més!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons