dimarts, 2 d’octubre de 2012

incògnites

la teva mort, i la por
incògnita duresa d’un incert present
recullo els records que et fan tan absent
i m’acullo al recer
d’un renéixer possible d’amor
si la sort m'és plaent...



Zel, seguint Isabel

4 comentaris:

  1. bonica i esperançada nota final per la melodia... Gràcies, Zel!

    ResponElimina
  2. Sempre podem renéixer d'amor... si la sort ens és plaent.

    Preciós i intens, Zel!

    ResponElimina
  3. No hem de perdre mai l'esperança, l'amor sempre pot renéixer...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons