dijous, 11 d’octubre del 2012

Aquesta nit





No s'acaba mai
aquesta nit encetada;
perdura en el temps,
esdevé una glopada,
esdevé llum i alè,
esdevé eix transversal
a ma vida esquinçada...

I si un dia una albada
incipient ens sacseja,
volarem, o serem
inerme fluït de la nostra esfera.

4 comentaris:

  1. Quan lluna i estels
    coven la mirada nostra
    representem en ells
    miratges que ens arrebataren.
    La llum ens assenyala
    un punt. Qui no voldria retenir-lo?
    ................... Anton.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons