diumenge, 7 d’octubre del 2012

Anton, amic...

Com un coixinet d’agulles
farcit de tresors punxants
així el meu cor va fent via
enmig de records sagnants
que de la sang en surt vida
i amor de cada ferida...


Som viatgers cavalcant
que amb delit cerquem sortida
d’aquest present angoixant...


La pena serà l’abric
l’univers la nostra via
i tu sempre al costat, amic...

(seguint Glòria, per l'Anton)

3 comentaris:

  1. Zel, amiga, com molts per no dir tots de per aquí... Contesto amb una pintureta en acrílic i quatre lletres seguint-vos. anton

    ResponElimina
  2. Quin gran poema dedicat a l'amic Anton.

    Preciós i encertat del tot.

    ResponElimina
  3. Zel, no podies escollir millor poema. L'Anton se'l mereix, i tant!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons