dissabte, 13 d’octubre del 2012

Amb pas lent...



Amb pas lent,
d'una a un altre riba,
els meus llavis
entre les teves sines.

I va ser com travessar
una vida.

Les pells espurnejaren
en el precís moment que,
boques i sexes,
s'acaronaren.



6 comentaris:

  1. Caram, poeta...
    Preciós, preciós!

    Quina bonica travessia!

    ResponElimina
  2. Caram, caram...quin moment!
    petons poetes!!!

    ResponElimina
  3. Això ja no són guspires, això és un volcà...
    Bellíssim!

    ResponElimina
  4. Havia d'arribar la culminació...
    L'instant inefable, esperat...
    L'esclat del desig que es plasma.
    Al fi i al cap
    la nit no seria nit
    si no esperés el DIA.
    .................... Anton

    ResponElimina
  5. Quina manera més bella de cantar al desig!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons