dilluns, 1 d’octubre del 2012

Al racó..

La Tardor,
com fulles daurades,
ens porta paraules
d'una geometria inesperada.

Dibuixades
com qui trena forces arcanes,
en el racó més estimat de l'estança.

8 comentaris:

  1. Un bonic racó que recordo perfectament, per posar-se a escriure!
    :)
    Que bé tornar a les itineràncies, oi?

    ResponElimina
  2. Barbollaire, entro al racó més estimat de l'estança...

    ResponElimina
  3. M'agafo a les teves fulles de tardor per continar l'itinerari...

    ResponElimina
  4. Benvingut, de nou a compartir versos...

    M'agraden les teves geometries, ben posades en aquest racó estimat.

    ResponElimina
  5. M'hi quedo una estona escoltant-te o més ben dit llegint-te que ja somio a aquestes hores :)

    ResponElimina
  6. Les paraules ens dibuixen sentiments i tenen la virtud de donar al mon idees. Amagades, que sabriem del amic ?
    barbollaire,ja veig que hi tens un finsetral per on veuen sol i lluna els teus mots. Felç retrobament. Anton.

    ResponElimina
  7. Els racons poètics són els més acollidors.

    ResponElimina
  8. M'imagino aquest racó una tarda plujosa d'octubre...Algú seu a la butaca i plasma sobre el paper, els seus anhels...L'acompanya el fil musical de les gotes, repiquejant als vidres...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons